-Sí, profe! Però és més important tindre un vocabulari correcte, saber conjugar els verbs, conéixer les estructures sintàctiques, tindre una conversa fluida, etc.
-Ep! Com diu, jove? Tot això és important. I també la fonètica. Per exemple, un parlant que no faça en valencià el so de la ll final, de la s sonora o les vocals obertes, serà identificat ràpidament com una persona que no parla valencià.
Si encara no t'ho creus, para l'orella a este text.
En quina llengua penses que estava escrit? No, no era castellà. Simplement era un text valencià llegit sense els sons més típics del valencià: les vocals obertes, les esses sonores i la ll a final de paraula. T'assegure que és de veres. Comprova-ho:
Recuperada la memòria, la senyora assegurava que no era possible. Aquell final... Recordava una casa, una sala fantasmagòrica i aquella hora negra i tenebrosa. Recordava la cara, el dolor, la xica immòbil, la indecorosa boca alegre pintada de rosa. I pròxima a la xica, la botella tirada. Una amiga confirmava que era una història impossible i borrascosa, un amor de novel·la barata passada de moda. Ja no. El final era de novel·la negra i tertúlia televisiva.
Ara escolta el text llegit amb tots els sons genuïns del valencià.
Encara penses que la fonètica no és important?